En general és qualsevol reactor d’operació contínua, amb moviment constant d’un o tots els reactius en una direcció espacial seleccionada, i en el qual no es fa cap intent per induir al barrejat.
Funciona en continu i la velocitat de reacció depèn de la posició dins del reactor. També es sol conèixer com a reactor tubular. Te forma de tubs, els reactius entren per un extrem i surten per l’altre.
En aquest el front de reacció progressa seguint la longitud del reactor com un pistó o èmbol, fet que condiciona la no existència de mescla en la direcció del desplaçament.
Hi ha mescla lateral però en canvi no hi ha mescla en la trajectòria del flux (no hi ha mescla entre elements de volum diferents). El temps de residència del reactor ha de ser igual per a tots els elements del fluid. S’ha de tenir en compte que la composició és variable per a un element de volum que es desplaça pel reactor, i la composició és constant en un punt determinat del reactor.
Reactor Flux en pistó (Font: Wikimedia Commons) |
Aquest tipus de reactor es crea, en general, com una necessitat per a poder treballar en processos en els quals la reacció té lloc a alta pressió. Si aquesta pressió ha de ser suportada en reactors de gran volum, llavors el gruix que haurien de tenir les parets del mateix difícilment es podria aconseguir, a més de lo costós que resultaria aquest aparell. Però si en lloc d’utilitzar un gran reactor, es supleix per molts tubs de reacció, aquests tenen una gran lleugeresa de pes, es facilita molt la construcció i, en definitiva, s’abarateix el preu del reactor, ja que es tindrà que utilitzar menys quantitat de material per a la construcció, i el transport, instal·lació, etc., del mateix seran més senzills, així com els seus fonaments no farà falta que siguin tant forts (recordem que els fonaments són molt cars i que un estalvi en el tipus de fonaments, poden resultar molts diners estalviats).
Un dels avantatges del reactor tubular és que en el cas d’utilitzar catalitzadors en la reacció, serà molt més fàcil d’omplir pel catalitzador, distribuir-lo millor i, la facilitat per a la mesura de la pèrdua de pressió que té cada tub, ja que així s’aconseguirà el màxim aprofitament del poder del catalitzador quan la pèrdua de pressió sigui igual per a tots els tubs. Si el reactor fora simplement un gran tub, es correria el risc de què a través de la massa del catalitzador es formessin camins de pas de les substàncies reaccionants (camins preferencials) i llavors no s’aconseguiria el resultat desitjat.
En aquest tipus de reactors fraccionant els tubs per zones, es poden establir parts en les quals es treballi a diferents condicions, com pot ser canvi de temperatures, diferent velocitat, diferent concentració, addició d’altres substàncies, etc.
Bioreactor tubular (Font: Wikimedia Commons) |